A partir de la dècada dels anys cinquanta, Mallorca va viure un gran canvi socioeconòmic i la seva economia es va transformar a un ritme vertiginós deixant enrere el sistema agrícola i industrial representat en les possessions, per convertir-se en una de les grans potències turístiques de la Mediterrània. En el període comprès entre 1959 i 1975 es produeix el primer boom turístic, suposant l’inici del canvi en l’estructura econòmica de la illa sent una de les seves principals conseqüències el transvasament de població ocupada des de l’activitat agrícola al sector turístic. A partir de 1975, amb el segon boom turístic, el sector agrícola i amb ell el món de les possessions, entra en el seu declivi definitiu perdent la seva força econòmica en favor del sector serveis. A partir de 1996 té lloc el tercer boom turístic i es manté el transvasament de població agrícola cap al sector serveis.

En els últims anys, l’especialització turística de Mallorca es manté de manera absoluta. La desaparició de les activitats agràries és un fet incontestable, potser només matisable per l’aparició de l’agricultura a temps parcial i d’oci, i pel manteniment que fan els jubilats del paisatge agrari. S’ha consolidat la funció residencial a les àrees rurals, tant de població local com de residents estrangers, i el procés generalitzat d’urbanització del camp succeeix en tot el territori per no parlar de la gran quantitat de possessions que en els últims anys s’han venut a ciutadans estrangers, a mallorquins amb una capacitat econòmica que ha augmentat enormement gràcies al negoci hoteler o a altres persones de perfils similars procedents de la península. En aquesta última fase, un altre agent significatiu de la colonització territorial del turisme és la conversió d’antigues possessions en hotels rurals, agroturismes i cases de lloguer de vacances. En general, els propietaris rurals i els agricultors estan a favor de la irrupció d’aquest tipus d’activitats dins el sòl rústic ja que permet obtenir les rendes que no proporciona l’agricultura. Així, les parcel·les agrícoles no són valorades per la seva hipotètica renda agrària, sinó per la seva potencial renda immobiliària o per la rendibilitat que es pot obtenir en convertir una possessió en un agroturisme, en un hotel rural o en una casa de lloguer de vacances. L’encariment del preu de la terra i el desballestament de les activitats agràries és la conseqüència final de l’anterior.