Cada possessió era com un microcosmos que aglutinava i reproduïa un sistema social basat en l’estructura social agrària característica del període comprès entre els segles XIII i XX. En tota possessió ens trobem, d’una banda, amb les cases i edificacions auxiliars que suposaven el centre neuràlgic de la finca i de l’altra les zones d’explotació agrícola. El treball en les possessions estava condicionat pels ritmes anuals i pel pas de les estacions. En època de collita es reunien en elles molts treballadors el que va donar peu al naixement dels usos i costums que ens caracteritzen com una societat rural (folklore, gastronomia, etc.)

Les cases de possessió es trobaven allunyades dels nuclis urbans i enmig d’unes terres d’una extensió considerable pel que estaven aïllades i havien de ser autosuficients. Es construïen tenint en compte les seves necessitats productives i les d’allotjament dels seus habitants. Les possessions de la Serra de Tramuntana es situaven en llocs on aflorava la roca i des de les que hi havia àmplies vistes. Les de les zones més planes es construïen una mica més altes que els terrenys de cultiu, buscant sempre la proximitat a les conques pluvials, la millor orientació solar i, si és possible, a l’abric de vents enutjosos.

A les possessions de la Serra es van haver de construir bancals per ampliar les zones de cultiu, així mateix incloïen una tafona en la qual es produïa l’oli d’acord al sistema tradicional d’elaboració. Les possessions de les zones més planes es dedicaven a la producció de cereals o de vi i incloïen construccions com ara magatzems per guardar els cereals o el celler per contenir les grans botes de vi.

L’aspecte exterior de les construccions principals de qualsevol possessió era gairebé sempre d’una gran sobrietat i tenien una alçada d’entre una i tres plantes. Es caracteritzaven per l’ús d’imponents murs de càrrega amb predomini de les grans superfícies sense cap tipus d’obertura ni element decoratiu. En totes les cases de possessió trobem una dependència per als amos, així com una clastra, un espai resultat de la necessitat de disposar d’un lloc de treball al mateix temps que d’un recinte defensiu.