Són Esteve és coneguda també amb la designació àrab de Alcaniç. Segons els experts, podria designar hostal o posada (de l’arrel Al-jana) o bé esglésies (de l’arrel al-kna’is o hanisa). Les actuals cases es troben situades dins d’una plana, al sector sud-oest de la Serra de Garrafa. Presideixen l’entrada natural a la vall d’Andratx a través del coll Andritxol, dominant gran part del sector central de la vall d’Andratx. La documentació històrica referent a les cases de possessió de Son Esteve és bastant extensa. La primera documentació procedeix de la cessió de l’alqueria àrab de Alcaniç a Joan Salvia, formada per Son Jofre de la Torre, Son Simó de la Costa, Son Xina, Son Prim, Andritxol, Son Armand i Son Esteve. De l’antiga alqueria musulmana queden els “qanats” o sistemes de reg i el tanc d’aigua de la “clastra” o pati central.
L’alqueria va ser dividida en 1372 en diversos coberts, originant un d’ells l’actual possessió. En 1520 va ser adquirida per Bartomeu Esteve, que és qui li dóna nom i afegeix el tercer pis a la majestuosa torre de defensa, previ acord amb el Bisbe de Barcelona, senyor feudatari de les terres des 1229.
Al segle XVII, es documenten les cases (gran i del menjador), la torre alta, la tafona i la botiga, totes juntes. Al segle XVIII comptava amb cases i tafona. Es conreaven cereals, garrofers i vinyes. Cap a la meitat del segle XVIII, Son Esteve passa als Santander, Grans d’Espanya i destacats terratinents de l’època, estant en 1865 a nom de Ramon Santander.
Jaume Roca Bauçà (empresari, autor teatral i cap del Partit Republicà d’Andratx) compra la finca a l’anteriorment citat per 30.000 pessetes en 1898. En la dècada dels anys trenta, el propietari era Bernat Jofre Roca, nebot de Jaume Roca, polític republicà que va aconseguir l’alcaldia de Palma en 1932. Actualment continua en mans de la mateixa família convertida en agroturisme.
Les actuals estructures reformades a la fi del segle XX i principis de l’actual corresponen a un conjunt de cases de possessió amb una planta poligonal gairebé rectangular. Està configurada cap a una clastra central, al voltant de la qual es distribueixen la majoria dels volums que presenten dues o tres plantes i cobertes a dues aigües de teula àrab. Destaca per la conservació de molts dels elements singulars de les cases de possessió d’Andratx, juntament amb el seu caràcter defensiu, atorgat per la magnífica torre de defensa acabada durant el segle XV i l’ordre d’execució es remunta a finals del segle XIII. Compta amb una estructura interna gairebé inalterada i les restes d’uns frescos, datats al segle XVIII.
La façana principal, orientada al nord-oest, mostra tres blocs diferenciats. D’una banda, les cases principals, a l’esquerra, amb un alçat de tres plantes dividides de la següent manera: dues finestres a la planta baixa, on es trobaven les dependències dels treballadors i “Cortera” o magatzem. Al primer pis, habitatge habitual els “senyors” o propietaris, una finestra balconera. Al pis superior o “golfes”, dues finestres allargades. D’altra banda, el portal forà d’una única planta, amb una terrassa superior just al centre. Finalment, la torre de defensa de planta quadrada. Al centre d’aquesta façana, s’obre el gran portal principal d’arc rodó, de factura moderna i coronat per l’escut d’armes de la Corona d’Aragó, afegit pel senyor Pere Jofre i Bosch, pare de l’actual propietari.